Sens dubte la
comunicació ha canviat des de fa uns quants anys. De veure’ns els uns amb els
altres per a xarrar vam passar a parlar per telèfon, i avui en dia cada vegada
parlem menys pel telèfon i utilitzem més les xarxes socials, perdent-se així
les relacions properes. El veure la cara de l’altra persona, les seues
reaccions, els seus somriures, s’ha convertit en lletres i signes.
Jo sóc usuària de
diverses xarxes socials: twitter, instagram, whatsapp, ask.fm, snapchat, facebook,
tumblr... Les xarxes socials t’animen a aconseguir més amics, més seguidors,
més popularitat dins de les xarxes mateixes. Per això, sempre acabem tenint
contactes que no coneguem, que veuen la nostra informació. A més dels
desconeguts, sempre tenim contactes de persones conegudes que no són amics,
però ens seguim mútuament per el simple fet de conèixer-nos.
A les xarxes
solem penjar fotos, vídeos, la música que ens agrada... bàsicament tots els
nostres gustos, la nostra vida social, la gent amb la que ens relacionem i els
llocs on anem. Tot queda al nostre perfil. I, tanmateix com es produeixen
baralles entre la gent quan hi queden en persona, també es produeixen baralles
a les xarxes socials. Les paraules que diguem des de darrere d’una pantalla ens
dona la sensació de que son menys repercussives, però tenen el mateix o més
poder del que tenen les paraules dites, doncs les escrites sempre queden gravades.
Per això, hi ha que pensar millor abans de posar un comentari en qualsevol
lloc, ja que això pot generar grans problemes. Les paraules es mal interpreten,
el to de veu amb el que ho diríem és inexistent, i podem donar la impressió
equivocada.
Per això, hi ha
que pensar bé en les conseqüències i les responsabilitats que resulten les
xarxes socials. Jo en tinc precaució a l’hora de permetre a gent desconeguda veure
el meu perfil, i pense que tots deurien de tindre mesures de protecció com
aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario